Piaget va centrar el seu camp d’investigació en la intel·ligència i el seu desenvolupament en la realització de les funcions cognitives. Per això, quan Piaget parla del desenvolupament es refereix al desenvolupament de la intel·ligència o al desenvolupament de les seves funcions cognitives.

D’acord amb la proposta de Darwin, segons la qual perquè un organisme sobrevisqui ha de ser capaç d’adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu medi, Piaget considera la intel·ligència com una prolongació de l’adaptació biològica; així doncs, intel·ligència, des d’aquesta perspectiva, és la capacitat d’adaptació. Són intel·ligents aquells éssers i organismes que sobreviuen malgrat els canvis que es produeixen en el seu entorn.

Efectivament, el desenvolupament cognitiu de la persona té el seu origen en els canvis que es produeixen, en ella mateixa i en el seu entorn, des del moment que neix. El nounat té una inestabilitat i una certa desorganització, durant les primeres setmanes ha d’ajustar i coordinar les seves funcions fisiològiques per poder sobreviure en el nou medi.

Partint d’aquests fets, Piaget desplega tota una teoria del desenvolupament de les funcions cognitives de la persona quan passa d’una estructura donada (en el moment de néixer) a una altra estructura d’àmbit superior, i d’aquesta, al seu torn, a una altra d’àmbit superior.

Aquest procés es pot exemplificar amb la construcció d’una casa de tres pisos. L’edifici parteix d’uns fonaments que possibiliten l’edificació. La condició o el principi bàsic d’aquesta teoria és que no es pot construir un pis si, prèviament, no s’ha acabat l’interior.

Cadascuna d’aquestes plantes rep el nom d’estadi, al qual correspon una estructura mental pròpia, amb unes capacitats i unes adquisicions que el diferencien dels altres. Piaget distingeix quatre estadis en el desenvolupament de les persones.

L’individu, en el procés de construir o construir el seu coneixement, quan passa d’una planta a una altra, d’un estadi de coneixement a un altre? Igual que en el naixement, la resposta és quan està a punt, quan està preparat per fer-ho. Però, a diferència del naixement, per al qual només es requereix haver crescut i madurat nou mesos a l’úter matern, ara fa falta alguna cosa més de maduració i creixement: es necessita haver aconseguit un cert grau d’equilibri i organització mentals en cadascun dels estadis per poder passar al següent.

Aquest grau d’equilibri i organització mentals s’aconsegueix a través de successives i actives maniobres d’aproximació, incorporació i organització d’objectes o elements del medi extern a la pròpia estructura o, dit d’una altra manera, a través de successives adaptacions.

Cada adaptació està construïda per un mecanisme d’assimilació (incorporació d’elements externs a l’estructura mental de la persona) i un mecanisme d’acomodació (reorganització dels elements de l’estructura, després que s’hagi produït una assimilació).

L’adaptació seria un equilibri entre l’assimilació i l’acomodació. Expressat d’una altra manera, l’adaptació és un equilibri entre el medi extern (d’on obté els elements, l’assimilació) i el medi intern (la manera com es reorganitza l’organisme o l’estructura mental en front dels canvis que li ha provocat el medi, l’acomodació).

Perquè es puguin donar els processos assenyalats o, el que és el mateix, perquè es produeixi el desenvolupament intel·lectual de la persona, Piaget assenyala que els quatre factors següents són necessaris:

- Creixement orgànic i maduració dels sistemes nerviós i endocrí.

- Experiències en l’entorn físic, tant a nivell d’acció sobre els objectes, com a nivell d’abstracció de resultats obtinguts.

- Interaccions i transmissions en el medi social, en què l’infant participa activament i d’on rep, entre altres molts estímuls i continguts, el llenguatge.

- L’equilibració. És un mecanisme innat que organitza i coordina entre si els tres factors anteriors.

 

Sense aquests quatre factors, el creixement, la maduració i les experiències i interaccions no poden donar compte per si mateixos del desenvolupament de la persona. L’equilibració és una autoregulació de l’individu, a través de compensacions actives, com a resposta a pertorbacions o canvis del medi exterior. Aquestes compensacions actives poden, fins i tot, arribar a anticipar-se als canvis de l’entorn preveient-los.

El motor del desenvolupament, el que en definitiva possibilita el desenvolupament per a Piaget, són els canvis de medi, els quals provoquen les actuacions de compensació de l’organisme. És a dir, les causes innates i les causes ambientals intervenen per igual en el desenvolupament.

 

Idees principals

Els quatre estadis de Piaget

Estadis	Característiques
ESTADI 1 Intel·ligència sensoriomotriu De 0 a 2 anys aproximadament.	- Intel·ligència pràctica, sense representació mental i sense llenguatge; és a dir, a través del moviment de les percepcions i de les accions sobre l’entorn. - L’infant pot descobrir, en un pla sensorial i motor, propietats de les coses. - Adquireix la noció de permanència d’objecte (les persones, els animals i altres éssers o objectes continuen existint encara que el nen o la nena no els vegin). - Formació dels esquemes (accions o moviments molt simples que l’infant repeteix, consolida i generalitza d’unes situacions a altres).
ESTADI 2 Intel·ligència preoperatòria De 2 a 7 anys aproximadament.	- Intel·ligència verbal no intuïtiva, amb representació mental, que es recolza en esquemes mentals i en un sistema de conceptes (primer són preconceptes). - La seva funció simbòlica (capacitat d’evocar situacions o objectes absents) es manifesta a través de la imitació diferida, de la imatge mental, del joc simbòlic, del dibuix i, finalment, es consolida amb el llenguatge. - Dins el seu pensament màgic i, encara, egocèntric pot associar fenòmens o situacions amb relacions lògiques de causa-efecte. - Com que ha adquirit el llenguatge, pot pensar l’efecte de les seves possibles accions sense necessitat de dur-les a terme; i també pot distanciar-se de situacions o problemes immediats i pensar-los en un altre moment.
ESTADI 3 Intel·ligència operatòria concreta De 7 a 12 anys aproximadament.	- Surt de l’egocentrisme i això li permet tenir un pensament més objectiu i raonar d’una manera més lògica. - Pot fer operacions, però sempre referides a una realitat concreta, a “objectes” concrets (físics, morals, afectius o socials). Aquestes operacions poden ser simples (classificar, seriar, comptar) o més complexes, com les espaciotemporals (referides a espai, temps, moviment, causalitat, geometria, etc.)
ESTADI 4 Intel·ligència operatòria formal De 12 a 16 anys aproximadament.	- És el nivell més teòric i abstracte a què pot arribar el pensament i/o raonament. - L’adolescent pot efectuar operacions formals de caràcter hipoteticodeductiu (verificació empírica de les hipòtesi) i conceptualitzar-ne els resultats. - Gràcies a un ús dels conceptes més precís i formal, i al domini de les operacions sobre la realitat concreta, pot fer hipòtesis i raonar, no només sobre les coses reals, sinó també sobre les coses possibles

 

 

DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

 

    Trobem quatre factors que condicionen el desenvolupament del llenguatge:

EVOLUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES LUNGÜÍSTIQUES

 

ETAPA prelingüística ( 0-2 anys )

Abans de l'adquisició del llenguatge verbal , els nadons aprenen les bases de la comunicació . En aquesta etapa els nens i nenes aprenen que les paraules tenen un significat , i encara que no puguin expressar comencen abans de l'any a reconèixer el so de determinades paraules . En aquesta etapa per comunicar-se els nadons fan servir les mirades , els gestos i les expressions facials .

També comencen a emetre sons , similars al de la seva llengua materna , la que escolten habitualment a casa . Estan primeres emissions són fonamentals , són les bases de la parla que desenvoluparan mica més endavant .

Al voltant dels 20-24 mesos es produeix l'emissió de les primeres paraules . Això és una gran fita per al nadó , és capaç d'entendre que l'emissió d'uns sons determinats simbolitza una paraula amb un significat . I és capaç també d'emetre aquests sons , que encara que en principi són rudimentaris , s'aniran fent més precisos .

Després d'aquest primer moment d'emissió de paraules es produeix ràpidament un desenvolupament important . Els nadons aprenen a emetre un gran nombre de paraules en pocs mesos . S'adonen que mitjançant el llenguatge pot nomenar coses de la realitat , coses que l'envolten .

Què podem fer per estimular ?

Parla amb el nadó , respon als seus balbuceigs .

Fes servir les cançons .

Des de petit introdueix el nadó en les converses familiars encara que no participi .

Digues el nom de les coses , perquè ho aprengui .

Quan assenyali alguna cosa amb el dit digues com es diu això

Evita parlar com un nadó.

 

 

ETAPA LINGÜÍSTICA ( a partir dels 2 anys )

2-4 anys 

El nen s'enfronta a un món més ampli. Comença a relacionar-se socialment amb més persones . Això li crea una necessitat de comunicar-se amb aquestes persones i fa que s'esforci per millorar la seva parla , per fer que els altres li comprenguin . Augmenta molt el vocabulari , i la construcció sintàctica . Utilitza els pronoms , temps verbals , proposicions , tot i que encara és comú que cometi molts errors en aquests aspectes , ( per exemple , vayate en lloc de vés o que et vagis , etc ).

Què podem fer per estimular ?

Parla amb ell , explica-li coses.

Explica contes.

Pregunta coses i espera que respongui , deixa que sigui el que parli no et avancis al que dirà.

Corrígele quan comenta algun error en alguna paraula.

Involúcrale en les converses.

Empra les cançons.

 

 

 4-6 anys 

Els nens i nenes van creixent , el seu coneixement i experimentació del món s'amplien , tenen més curiositat per conèixer el significat de les paraules . Aquest coneixement serà cada vegada més precís i concret . En aquesta etapa comença l'aprenentatge de la lecto escriptura ja estan preparats per conèixer el símbol gràfic dels sons , tot i que encara serà un coneixement inicial .

Es produeix també un fenomen important que és la interiorització de la parla , els nens i nenes pensen amb el seu llenguatge , és comú que tinguin converses a soles mentre juguen . Això contribueix a que el llenguatge es faci més sofisticat en les seves possibilitats d'utilitat i expressió , és a dir comencen a comprendre les utilitats del llenguatge ia saber que té múltiples possibilitats d'utilització .

 En aquesta etapa es produeix el domini complet de tots els sons de la parla , ja que té més capacitat per diferenciar-los. És normal , tot i així que facin simplificacions d'alguns fonemes o que els substitueixin per altres (per exemple Reyo per ferro ) Continua augmentant el vocabulari i fa ja construccions sintàctiques més elaborades . És aquí on podem començar a detectar els primers problemes .

Què podem fer per estimular ?

Fes que participi en Teatres

Parla amb ell sovint .

Afavoreix els intercanvis comunicatius . Ficar en converses

Repeteix seus enunciats ampliant .

Preguntar , fes que et aclareixi les coses .

Quan digui alguna cosa malament , l'hi repeteixes corregit

Deixar que s'expliqui , que ens expliqui com li ha anat el dia , que ha fet a l'escola, etc .

Cançons i contes .

 

6-12 anys 

Els nens amplien notablement el seu àmbit d'acció i d'experiència . Això ve acompanyat d'un increment de les seves possibilitats comunicatives . Els nens i nenes tenen noves necessitats . El llenguatge es fa necessari com a instrument de pensament , eina reguladora de la pròpia conducta i d'intercanvi social .

Es produeix en aquesta etapa el desenvolupament del procés de la lecto escriptura i per tant un altre avenç important . Ara no només s'associen sons amb paraules , sinó que han d'associar el so amb la paraula i el grafema ( símbol d'escriptura ) .

Tot això produeix un avanç espectacular , el vocabulari s'incrementa , la sintaxi és més correcta i la gramàtica ja és adequada a l'ús convencional .

Tot i que encara no coneixen moltes paraules i subtileses del llenguatge

Què podem fer per estimular ?

Fes que llegeixi i ajuda-li a comprendre el que llegeix

Procura que s'expressi de forma escrita i parlada

Provoca que et pregunti quan no entengui alguna paraula

Conversa amb ells .

 

12 a 16 anys

El llenguatge continua desenvolupant guanyant en complexitat . Es produeix en aquesta atapa el domini de les estructures sintàctiques , el que fa que construeixi frases més llargues i complexes .

Comencen a comprenen l'abstracte , el que dota al llenguatge de majors possibilitats . Adquireixen una major consciència que les paraules són símbols dotats de significats . Les possibilitats d'expressió amb el llenguatge són infinites .

Comprenen ia determinades subtileses del llenguatge que abans no entenien .

En aquesta etapa és important l'estimulació , ja que és el període de pas al món adult i han de tenir destreses de maneig lingüístic.

Què podem fer per estimular ?

Dedica temps a la conversa

Incentiva la lectura

Utilitza els debats

Procura que s'expressi de forma oral i escrita