2.1 Què són les emocion?
Malgrat que al llarg del dia les persones experimenten moltes i diverses emocions, no és gens fàcil definir-les. Les emocions es viuen, es reconeixen i s'experimenten però, només una part es poden explicar en paraules o conceptes.
Se sent un estremiment en ser abraçat per algú estimat, por o angoixa en sentir una sirena d'ambulància o de policia, quan l'olor d'una flor porta record concrets, o quan veure una aranya produeix adversió o fàstic. Però, es pot explicar en paraules què és el que ocorre exactament en aquests casos?
L'emoció es pot definir com un impuls involuntari, originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments i que desencadena conductes de reacció automàtica. És un impuls que ens indueix a l'acció.
L'emoció és doncs, una experiència interna que es manifesta externament, principalment a través de gestos o moviments.
En cada instant del dia les persones experimentem algun tipus d'emoció o sentiment: l'estat emocional pot ser diferent al llarg del dia, en funció dels esdeveniments o pensaments, és a dir, en funció del que passa o del que es percep, encara que no sembre se sigui conscient d'això.
Naturalment, les emocions poden ser tant possitives com negatives i ja que costa molt expressar-les amb paraules sovint es "quantifiquen" per expressar d'algun mode la seva intensitat. Per exemple: "estic molt contenta", "bastant contenta", "molt trist,"... La part "qualitativa" es ni és la paraula que més s'acosta a l'emoció que experimentem (tristesa, enuig, ira, por, etc.).
Encara que podríem utilitzar moltes paraules per descriure les emocions, la majoria d'autors coincideixen que hi han sis emocions bàsiques o primàries. Aquestes emocions bàsiques juntament amb la causes i les seves funcions són:
1) Còlera/Ira
Causes: Frustració, injustícia, agressió..
Funció: Mantenir les distàncies amb els altres indicant-los els límits.
2) Por:
Causes: Perill o situació desconeguda.
Funció: Protecció, fugida o atac, evitació o enfrontament.
3) Alegria:
Causes: Aconseguir d'algun objectiu
Funció: Estimulació/Motivació
4) Tristesa:
Causes: Desànim, melancolia...
Funció: Adaptació, desactivant a l'organisme en situacions difícils per a una posterior recuperació.
5) Adversió (rebuig, fàstic):
Causes: Reacció fisiològica, rebuig.
Funció: Genera respostes d'evitació davant situacions desagradables o perjudicials.
6) Sorpresa:
Causes: Reacció davant cosa nova.
Funció: Focalitza l'atenció i exploració.
Les emocions responen a experiències psicològiques que suposen processos d'adaptació a situacions noves o imprevistes i que responen a unes causes.
2.2 Estímuls i manifestació de les emocions
Els estímuls que provoquen les emocions poden ser externs o interns.
-Estímuls externs: són aquells que provenen de l'ambient o del món exterior, als quals es reacciona amb por, alegria, ira...
-Estímuls interns: són aquells que es produeixen a nivell cognitiu, quan s'imagina alguna situació agradable o desagradable.
C. Darwin va observar que els animals experimentaven un ampli repertori d'emocions, la manifestació del qual tenia una funció social i ajudava a la supervivència de l'espècie. Aquest fet va ser observat en els primats.
Els organismes vius disposen de mecanismes de percepció a fi de reconèixer aquells estímuls significatius per a la seva supervivència: obtenir aliment, defensar-se d'una agressió, fugir... És a dir, d'alguna manera es pot saber en quina situació es troba cadascuú i actuar en conseqüència.
Aquesta valoració emocional de les distintes situacions respon a través de mecanismes físics i químics de l'organisme, en els que el sistema nerviós hi juga un paper molt important. Per això, les emocions no es poden controlar, ja que sorgeixen, sense més, davant els estímuls. El que sí e spot controlar és la manifestació externa d'aquestes emocions. Per exemple, es pot sentir ira i còlera davant un fet que ens sembla injust, però no actuar immediatament en conseqüència; es pot, al contrari, transformar aquesta ira en un acte agressiu deixant-s'hi portar per les seves emocions primàries.
En cada cultura es promou o prohibeix la manifestació de certes emocions. No queda tan llunyana l'absurda consideració de que "plorar" és només propi de "nenes". Si bé en certes ocasions la manifestació de les emocions és normal, inevitable i beneficiosa, en altres hauria de controlar-se en societat.
Els processos cognitius seran els que determinaran les emocions en funció del que cada estímul signifiqui o es cregui que significa per a cada persona. Per exemple, veure un ratolinet vagarejant per la classe pot resultar graciós i simpàtic per a alguns, però fastigós o alarmant per a altres. No seria tan graciós veure vagarejar un lleó o una cobra sota les taules! En aquest últim cas, la por, compliria la funció de protegir a la persona mitjançant la reacció de fuga, fugida o qualsevol que sigui la resposta que el propi organisme emeti.
Aquestes diferències es duen al fet de que gràcies a les emocions un organisme sap conscient o inconscientment si una situació és més o menys favorable per a la supervivència. Una altra cosa és que aquesta reacció sigui la més adequada a les circumstàncies. En aquest cas l'educació, els coneixements i la intel·ligència emocional (ampliada més endavant) són els que delimitaran les nostres accions i regularan la nostra conducta.
La valoració de les emocions com a mitjà adaptatiu és subjectiva i, igual que la percepció, té les seves limitacions: així, prendre drogues d'èxtasi pot, aparentment, produir sensacions plaents, quan en realitat és summament perjudicial per a l'organisme i fins i tot mortal.
2.3 El desenvolupament emocional
En l'ésser humà les emocions comporten generalment un conjunt de cognicions, actituds i creences que el fan valorar i percebre les distintes situacions en la vida.
No es neix amb les emocions totalment desenvolupades; així, els bebès en un principi només experimenten excitació general, i més tard aniran apareixent l'angoixa, el disgust, la por,... Per això les expressions emocionals en les persones no són estàtiques, sinó que canvien segons l'edat. Per exemple, els bebès de tres mesos somriuen als estranys, mentre que després mostren neutralitat o fins i tot cautela.
Es fa necessari tenir present que el desenvolupament emocional ha d'estudiar-se junt amb el desenvolupament cognitiu i social de les persones. Cognició i emoció, com s'ha vist anteriorment, estan estretament units. Així mateix, hi han diferències individuals amb els canvis de l'edat. Durant els primers anys, la capacitat de l'infant per expressar amb paraules les seves emocions resulta vital per satisfer les seves emocions resulta vital per satisfer les seves necessitats bàsiques: a vegades, aquestes expressions es canalitzen a través de plors o enrabiades que no sempre en saben interpretar les persones que té al seu voltant.
El desenvolupament de les emocions passa per un procés actiu en el qual els infants troben significats als successos de l'entorn que els envolta. Aquest significat es basarà en les experiències que visqui, en la seva sensibilitat i en el context ambiental. Tant les reaccions positives (l'alegria), com les negatives (la por o la ira), dependran dels processos interns de l'infant. Així com de l'educació que rebi, i de com vegi que altres al seu voltant reaccionin, i de la seva imitació. Per això, són importants les atencions durant els primeres anys de vida.
D'altra banda, és vital que els infants aprenguin a expressar les seves emocions adequada i conscientment. Que aprenguin a estar en contacte amb els seus sentiments i que siguin capaços de projectar-los adequadament als altres. En aquest sentit els distints agents socials han d'estar atents a les necessitats emocionals dels infants, ja que aprendre determinades habilitats emocionals serà decisiu per al seu desenvolupament escolar i social. Tot i això està estretament relacionat amb "la intel·ligència emocional".
2.4 La intel·ligència emocional
Què és la intel·ligència emocional?
Qui desconegui les bases que sustenten la intel·ligència humana podria erròniament pensar que aquesta està relacionada exclusivament amb el Coeficient Intel·lectual. No és així, de fet el terme CI va aparèixer al començament del segle XX per mesurar la intel·liència general de les persones; fins i tot, es creia que quant més elevat fos el CI, més èxit es tindria a la vida en tots els nivells: personal, acadèmic, professional, etc.
Però, amb el temps diversos autors s'han adonat de que no tot depèn del CI, sinó que a més són necessàries altres capacitats intel·lectuals, especialment la denominada intel·ligència emocional.
Un dels principals teòrics de la intel·ligència emocional, Daniel Goleman, la defineix com; "la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els sentiments aliens, de motivar-nos i de manejar bé les emocions en nosaltres mateixos i en les nostres relacions".
Components de la intel·ligència emocional
Seguint Daniel Goleman, els principals components de la intel·ligència emocional serien els següents:
-Autoconeixement emocional (o consciència d'un mateix). Es tracta de conèixer les pròpies emocions i els efectes que produeixen en cadascú. Conèixer com l'estat d'ànim de cadascú influeix en la seva conducta. Dins el coneixement d'un mateix està també el saber reconèixer les pròpies qualitats i els punts febles.
-Autocontrol emocional (o autoregulació). L'autocontrol ajuda a no deixar-se portar pels sentiments del moment. Consisteix a saber adonar-se que l'emoció és passatgera, doncs deixar-se portar per les emocions del moment pot provocar errors i malentesos en les relacions personals. És el cas d'aquelles persones que es deixen portar per l'explosió del moment i acaben sempre necessitant demanar perdó.
-Automotivació. Dirigir les emocions cap a un objectiu concret permet mantenir la motivació i fixar l'atenció en la part positiva de les pròpies metes en comptes de centrar-se en els obstacles. Això requereix també actuar positivament davant els possibles contratemps durant el camí.
-Reconeixement d'emocions alienes (o empatia). Les relacions socials sovint es basen en una comunicació no verbal inconscient (gestos, moviments, etc.), així com en reaccions verbals espontànies (contestacions inadequades), que s'han de saber interpretar. Saber reconèixer les emocions dels altres i sentir empatia ajudarà, sens dubte, a establir llaços socials més reals amb les persones que ens envolten.
-Relacions interpersonals (o habilitats socials). Tenir bones relacions interpersonals és de vital importància en totes les àrees de la persona: la família, les amistats, l'escola, el treball. Tant per a interactuar amb persones afins com amb persones més conflictives.
2.5 Adaptació i inadaptació social. Processos d'adaptació social
L'adaptació de l'individu a les normes del grup
Durant el procés de socialització, les persones aprenen a percebre i a utilitzar l'entorn, desenvolupant habilitats i patrons de conducta que els indiquen com comportar-se en societat i com actuar davant diferents situacions. Tot i això implica, no sols l'acceptació de les regles establertes pel grup, sinó també el coneixement de les conseqüències si es produeix una desviació de la norma. Per això, totes les cultures promouen normes que subordinin l'individu al benestar del grup.
L'infant des de les seves primeres interaccions amb les persones adultes està sotmès a normes.
-Durant els primers anys viu una moral heterònoma, pel que actua en funció de les normes que altres persones li dicten.
-Progressivament, quan apareix la vida social aniran apareixent normes universals que arribaran a ser interioritzades, donant pas a la moral autònoma, és a dir, a les normes adoptades pel propi individu.
Educació i formació en valors
La funció de valors és socialitzadora i la seva formació, des dels distints agents socials, ha de tenir com a fi la socialització de l'individu i la seva autonomia moral.
D'aquesta manera l'infant, que gradualment va descobrint i aprenent comportaments dels altres, ha d'arribar a interioritzar els valors per adaptar.se al grup al què pertany, i tot això ho farà a través de la seva interrelació amb els distints integrants del mateix. Però què és un valor?
Els valors són les línies directrius fonamentals que, una vegada interioritzades poden ser aplicades de manera autònoma i generalitzada en distintes situacions. S'expressen a través dels sistemes normatius vigents en una societat.
Els valors es refereixen bàsicament a dos tipus diferents d'exigències socials:
-Concrets: es refereixen al comportament que els membres d'una societat particular esperen d'un individu d'acord amb els seus usos i costums. Poden canviar segons el grup social o el context particular.
-Abstractes o genèrics: són les exigències genèriques que han aconseguit transcendir en el temps i en l'espai. El seu reconeixement és transcultural i equivalent als principis ètics universals, per exemple: llibertat, justícia, drets humans, etc.
Els valors socials no estan tots al mateix nivell, sinó que hi ha una jerarquia entre ells. Hi ha valors reconeguts com suprems i transculturals, per exemple, la vida humana. Cada cultura assumeix infinitat de valors com els religiosos, familiars, d'amistat... Aquests valors són considerats com tradicionals, encara que les seves normes també van canviant.
Situacions d'inadaptació social
En primer lloc es fa necessari aclarir el concepte d'inadaptació. S'entén com a tal la transgressió de les regles i normes socials establertes en la societat o grup social a què pertany l'individu. És una desviació del que es considera normal o establert socialment com a moral o correcte.
En molts casos, les situacions d'inadaptació suposen un concepte arbitrari i relatiu, perquè per a segons quines societats que fins fa poc suposaven una desviació avui pot formar part d'una reivindicació social o d'un dret.
Un exemple d'això poden ser les parelles de fet; tants sols fa unes dècades, estava molt mal vist socialment conviure amb la parella sense ser casat; fins i tot, poques persones haguessin sabut a què es referia un individu si hagués fet referència a "el seu company o companya".
D'aquesta manera, exceptuant conductes universalment desviades, si la socialització està estretament lligada a la cultura, també la inadaptació social ha d'entendre's com un procés dins un context social i cultural concret. Així, la valoració de la conducta depèn de la pertinença cultural de l'individu, sempre tenint en compte que el que és normal en certes esferes socials i culturals, pot ser-ho en altres.
Per tant, per analitzar qualsevol situació d'inadaptació s'ha de partir de l'aspecte psicosocial de la persona i de l'ambient on viu i es desenvolupa.
2.6 L'autoestima
QUÈ ÉS L'AUTOESTIMA.
No existeix un concepte únic sobre Autoestima, més aviat hi ha diferents formes d'entendre el que significa. Com tot, el significat d'Autoestima pot entendre's a partir de diversos nivells, l'energètic i el psicològic.
Des del punt de vista energètic, s'entén que:
Autoestima és la força innata que impulsa a l'organisme cap a la vida, cap a l'execució harmònica de totes les seves funcions i cap al seu desenvolupament; que li dota d'organització i direccionalitat en totes les seves funcions i processos, ja siguin aquests cognitius, emocionals o motors.
D'aquí es desprèn:
_ Existeix una força primària que ens impulsa cap a la vida.
_ Aquesta força possibilita la realització de les funcions orgàniques harmònicament.
_ Aquesta força ens permet desenvolupar-nos.
_ Aquesta força ens permet tenir una organització, una estructura.
_ Aquesta força és responsable dels nostres processos de funcionament, i té a veure amb els nostres pensaments, els nostres estats emocionals i els nostres actes.
Des del punt de vista psicològic, pot dir-se que:
Autoestima és la capacitat desenvolupable d'experimentar l'existència, conscients del nostre potencial i les nostres necessitats reals; d'estimar-nos incondicionalment i confiar en nosaltres per aconseguir objectius, independentment de les limitacions que puguem tenir o de les circumstàncies externes generades pels diferents contextos en els quals ens correspongui interactuar.
D'aquí es desprèn el següent:
_ L'Autoestima és una disposició, un contingut, un recurs natural en l'ésser humà.
_ L'Autoestima és desenvolupable.
_ L'Autoestima només existeix relacionada amb l'experiència de la vida.
_ L'Autoestima està relacionada amb el fet d'estar conscients de les nostres potencialitats i necessitats.
_ L'Autoestima està relacionada amb la confiança en un mateix.
_ Existeixen necessitats reals i unes altres que no ho són encara que de vegades així ho pensem.
_ L'Autoestima està relacionada amb l'amor incondicional cap a un mateix.
_ L'Autoestima orienta l'acció cap a l'assoliment dels objectius i el benestar general.
_ Podem tenir limitacions i malgrat això tenir Autoestima.
_ Els esdeveniments externs, les contingències, no necessàriament han d'afectar la nostra Autoestima., almenys no de manera estable o permanent.
Altres conceptes d'Autoestima, relacionats d'alguna forma amb els quals ja hem exposat a dalt, suggereixen que:
_ És el judici que faig del meu mateix.
_ La sensació de que encaixo i que tinc molt per donar i rebre.
_ La convicció que amb el que sóc prou per funcionar; que no haig d'incorporar res nou a la meva vida, sinó reconèixer aspectes de mi que no he *concientizado, per després integrar-los.
_ La reputació que tinc davant meu mateix.
_ És una manera de viure orientada cap al benestar, l'equilibri, la salut i el respecte per les meves particularitats.
Per a efectes de facilitar la comprensió de tot l'expressat anteriorment, assumirem que l'Autoestima és sempre qüestió de graus i pot ser augmentada, ja que si ho veiem amb cura, conclourem que sempre és possible estimar-nos més, respectar-nos més o estar més conscients de nosaltres i de la relació que tenim amb tot el que ens envolta, sense arribar a caure en el narcisisme o egoisme, que és quan només podem estimar-nos a nosaltres mateixos. Per això utilitzarem expressions com augmentar, elevar o desenvolupar l'Autoestima, per al·ludir al fet que algú pugui millorar en els aspectes citats.
De manera que sí és possible una potenciació d'aquest recurs de coneixement, acceptació i valoració d'un mateix.
Quan ens referim a persones o situacions de poc amor o respecte cap a nosaltres mateixos, utilitzarem els termes "DESVALORACIÓ" o "DESESTIMA", com a paraules que es refereixen a una manera inconscient de viure que nega, ignora o desconeix els nostres dons, recursos, potencialitats i alternatives.
També és convenient aclarir, que podem tenir comportaments de baixa Autoestima, en algun moment, encara que la nostra tendència sigui viure conscients, sent els qui som, estimant-nos i respectant-nos. Pot també succeir el contrari: viure una vida sense rumb, tendent a l'autosabotatge i a la inconsciència, però podem experimentar moments de trobada amb la nostra veritable essència. Fragments de temps d'inconsciència i desconfiança en un, no són igual que una vida inconscient regida per la por com a emoció fonamental. L'un és actitud passatgera, l'un altre és forma de vida. Cal distingir.
COM ES FORMA L'AUTOESTIMA.
Des del moment mateix en què som concebuts, quan el vincle entre els nostres pares es consuma i les cèl·lules sexuals masculina i femenina es fonen per originar-nos, ja comença la càrrega de missatges que rebem, primer de manera energètica i després psicològica.
A causa que els pensaments i emocions són manifestacions d'energia i en l'organisme es presenten en forma de reaccions elèctriques i químiques, cada vegada que una dona embarassada pensa o sent alguna cosa pel que fa al nen en formació, el seu cervell produeix una sèrie de químics que es distribueixen per tot el seu cos i que la criatura rep i grava en el seu naixent sistema nerviós, sense tenir la suficient consciència com per comprendre o rebutjar el que rep a través d'un llenguatge químic intraorgànic.
El fet que algun dels progenitors, per exemple, assumeixi com un problema l'arribada del nen, és captat per aquest emocionalment, i el seu efecte formarà part de l'arxiu inconscient del petit i tindrà repercussions més endavant, quan reaccioni de diferents formes i no aconsegueixi comprendre les causes generadores dels seus conflictes. Igualment, quan ja s'ha produït l'enllumenament, tot estímul extern influirà en el nounat i li anirà creant una impressió emocional que influirà els seus comportaments futurs. Els pares i altres figures d'autoritat, seran peces claus per al desenvolupament de l'Autoestima del nen, qui depenent dels missatges rebuts, reflectirà com a mirall el que pensen d'ell i s'assumirà com un ésser apte, sa, atractiu, intel·ligent, valuós, capaç, digne, respectat, estimat i recolzat o, per contra, com algú malalt, lleig, ignorant, desvaloritzat, incapaç, indigne, odiat i abandonat. La forma com ens tracten defineix la forma com ens tractarem, perquè aquesta és la que considerarem com la més normal.
Amb l'arribada de la pubertat i l'adolescència, es dóna la benvinguda a la sexualitat i a la necessitat del jove de trobar-se a si mateix. S'inicia l'anomenada "bretxa generacional" i el trànsit cap a una major definició de la personalitat. Aquesta etapa és crucial ja que en ella sorgeixen amb força la competència i el desig de ser millor que els altres. El jove experimenta una gran necessitat d'aprovació per part del seu grup proper i aprèn a dirigir-se cap a els qui ho aplaudeixen i a fugir d'els qui ho xiulen. Desenvolupa, amb tal de ser estimat, conductes molt específiques que es generalitzaran cap a la vida adulta.
L'ingrés al món laboral complica l'assumpte de la formació i manifestació de l'Autoestima, ja que en aquest context se'ns mesura pel que fem i no pel que som. Si produeixes, et quedes i si no te'n vas. Aquesta és la mesura quan de diners es tracta.
Finalment en la parella i el matrimoni s'expressa molt de l'après en els anys precedents: enregistraments, condicionaments, tradicions; el que va ser abocat en el motlle durant molts anys i que hem arribat a creure que som. En aquest temps, formem part d'una societat uniformada en la qual molts han renunciat a expressar la seva originalitat i tenen idees fixes de les coses, que gairebé sempre segueixen encara que no els funcionin. La *inconsciencia i falta de comprensió del que ocorre, indueix a culpar, a ressentir, a atacar, a agredir als altres, a els qui es veu "com a dolents que no ens comprenen".
Per llavors, ja hem construït una imatge de nosaltres, ja que haurem après una forma de funcionar, i portem com a marca en la pell de vaca, el segell del que creiem que podem o no ser, fer i tenir
2.7 Coeducació
Coeducar és educar oferint la mateixa igualtat d’oportunitats a nens, nenes, nois i noies, tenint en compte i respectant les diferències de sexe i valorant-les. Des del Consorci d’Educació de Barcelona s’està treballant per impulsar la coeducació als centres educatius de la ciutat.
Actualment hi ha un marc legal que aposta per la coeducació com una eina clau per acabar amb la discriminació per sexe i per a eradicar la violència de gènere.
Totes aquestes lleis posen l’èmfasi en l’educació. Des de la revisió dels textos i materials que es treballen a l’aula, la incorporació del saber de les dones al currículum, l’ús del llenguatge inclusiu, la inclusió de la perspectiva de gènere en l’orientació professional i educativa, la formació del professorat en igualtat, entre d’altres, fins a l’organització i adaptació del centre en la pràctica diària tenint en compte criteris d’igualtat.
Hi ha molts materials, recursos, entitats i associacions que ja intervenen en els centres educatius per tal de treballar la igualtat real i efectiva entre infants i joves. Però és amb l’actitud decidida del professorat apostant per la coeducació, que es començarà a canviar les actituds sexistes i els estereotips de gènere, i s’oferirà les mateixes oportunitats a nens, nenes, nois i noies.
El Departament d’Educació ofereix, als centres que hi estiguin interessats assessorament per a desenvolupar estratègies per a la coeducació. També es tornaran a fer cursos per als referents dels consells escolars que s’encarreguen de vetllar per la coeducació als centres educatius.
Des del Consorci d’Educació de Barcelona treballem l’impuls de la coeducació en diverses àrees i l’entenem com un eix transversal. Als centres de recursos pedagògics de la ciutat podeu comptar amb una persona referent que us orientarà i us facilitarà material i recursos per a treballar la coeducació al centre.